Manifest contra el segell FLO

(Pola de Siero, Astúries. Març de 2005)

En Pola de Siero (Astúries) es van reunir al març de 2005 diverses organitzacions de Comerç Just per tractar del futur d'aquest moviment social. Davant la introducció del segell FLO en l'Estat español, aprovat per la Coordinadora Estatal de Comerç Just per un molt estret marge de vots, els participants van redactar i van signar el present manifest.

Davant la proposta de crear una iniciativa nacional per impulsar el segell FAIRTRADE LABELLING ORGANISATION INTERNATIONAL (FLO-INTERNATIONAL), els sotasignats declarem:

1.- Els esforços de les Organitzacions de Comerç Just per importar, distribuir i comercialitzar productes d'organitzacions populars del sud són només una part de la lluita per canviar les injustes estructures del comerç internacional on unes poques empreses transnacionals (que dominen d'una banda els organismes multilaterals com el FMI, el Banc Mundial i l'OMC, i per un altre les polítiques agràries i comercials dels principals governs) estan impulsant un model agrícola, comercial i de consum injust i insostenible.

2.- El moviment de Comerç Just ha de denunciar als organismes que estan portant a la ruïna a milions d'agricultors a tot el món. Denunciem que organismes com el Banc Mundial, l'administració nord-americana mitjançant el seu programa USAID i la mateixa Associació Nacional de Cafè dels Estats Units, recolzen la certificació de cafè de “ Comerç Just” alhora que estan impedint un nou acord del cafè que garanteixi uns preus internacionals mínims per aturar la caiguda lliure dels preus del cafè.

3.- El moviment de Comerç Just ha de denunciar també a les grans multinacionals transformadores, les grans empreses distribuïdores i a les grans cadenes de menjar, que estan portant a la ruïna als petits agricultors de tot el món. Per això no compartim i ens enfrontem al plantejament de segells de comerç just que, com FLO- Internacional, només se centren en les condicions dels productors del sud i accepten que el seu cafè es vengui en establiments com Mcdonald's (com és el cas a Suïssa) i sigui distribuït per grans multinacionals com Procter&Gamble el negoci del qual s'ha fet i segueix basant-se en la compra de cafè a preus de misèria.

4.- La visió del Comerç Just centrada exclusivament en les condicions dels productors del sud menysprea el treball dels altres actors que intervenen en la cadena comercial: exportadors , importadors, transportistes, transformadors, distribuïdors, poders públics, organitzacions sindicals.... Dir que un producte és de comerç just només per les condicions de compra al productor, prescindint de la resta de la cadena ens sembla una simplificació que, reduint el comerç just a una pura transferència de recursos cap al sud, permet que sigui cooptat per multinacionals i organitzacions com el FMI i el BM, que precisament són els enemics d'un Comerç Just. Creiem que cal exigir justícia per a tots els treballadors i treballadores implicats en la totalitat de la cadena que segueixen els productes, tant al nord com en el sud.

5.- El segell tipus FLO centra la seva certificació en la condició del sobrepreu. No obstant això, és una certificació que només es pot portar endavant si s'aconsegueixen suficients compradors disposats a pagar aquest sobrepreu i llavors exclou a la majoria de productors que estarien interessats a obtenir la certificació: un cafè produït per organitzacions que tenen una pràctica d'acord amb els plantejaments del comerç just pot no estar venut (amb sobrepreu) als circuits de comerç just ja que aquests no tenen una clientela tan gran com per vendre-ho. En presentar-se com qui certifica els “estàndards internacionals del Comerç Just” està perjudicant greument productors del sud que no pot avalar, a més de falsejar la realitat als consumidors del nord que poden pensar que qui no té el segell no compleix algun de dits “estàndards internacionals”. A més a més, en l'actualitat sólo alguns dels productors de les primeres matèries més demandades per l'agroindustria (cafè, sucre, cacau, plàtans) són els que poden aconseguir el segell FLO.

6.- Hi ha qui pensa que el fet que el comerç just impulsés un segell tipus FLO en l'Estat Español impediria que les mateixes multinacionals treguin el seu propi segell. El cas de Starbucks desmenteixi això: aquesta companyia comercialitza en els seus establiments en l'Estat Español els productes “ Starbucks de Comerç Justo” certificats als Estats Units. En les grans cadenes de distribució franceses, l'aparició de productes de les pròpies cadenes (Auchan, Carrefour, Intervaig marxar,...) amb segell FLO, ha anat parell a l'aparició, en la mateixes prestatgeries, de productes de l'empresa CEMOT amb un segell "BIO- Equitable” creat per ells mateixos. Com explicar al consumidor que si Intervaig marxar o Carrefour poden tenir productes de Comerç Justo amb el segell FLO, l'empresa CEMOT no pot tenir els seus productes denominats també “bio - justos”? La confusió és total. El Comerç Justo s'ha transformat en una nova forma de màrqueting per a les empreses.

7.- Els partidaris del segell FLO argumenten que amb ell s'aconseguirà una àmplia difusió dels productes i del Comerç Just, fonamentalment a través de les Grans Superfícies. No obstant això, quin tipus de coneixement sobre el Comerç Just crearan les grans superfícies? Segur que no parlaran de les seves responsabilitats i les dels seus principals proveïdors a la ruïna de milions d'agricultors. A més a més, les simplificacions del missatge i el màrqueting consumista tampoc són coherents amb la potenciació d'un consum responsable i informat. No és aquest el tipus de sensibilització que cerquem les organitzacions de CJ que signem aquest document. D'altra banda, el comerç just va néixer i va créixer fins a les quotes que ara té gràcies als petit grups i botigues i és en aquest moment, quan comercialment pot interessar, que les multinacionals es volen alçar com a capdavanteres d'aquesta causa prometent-nos que gràcies a elles el comerç just es va a difondre més. Això és aprofitar-se primer i menysprear després el treball de titans de tots aquests petits col·lectius.

8.- En la societat del 2004 un Comerç Just no pot existir. És un objectiu a què tendir, una meta d'un lluita. Una organització de Comerç Just l'únic que pot garantir, mitjançant una transparència total de tot el procés comercial, és que ha aconseguit el màxim d'equitat possible en un mercat fortament condicionat per la desigualtat. Perquè pagar un preu just vol dir pagar avui a 125 cèntims la lliura de cafè, fa 10 anys a 160 i demà a 132? El anomenat “preu just” consisteix simplement a pagar un plus per sobre del preu que hi hagi en el mercat mundial marcant un mínim quan el preu cau pronunciadament. El preu així construït és, simplement, el que poden acceptar els consumidors i consumidores per pagar de més. Pensar que per pagar una mica més un preu es converteix en just és un mite. Acceptant com a base l'anomenat preu mundial s'estan acceptant els mecanismes- clarament selectius- que porten a establir el dit preu, i per tant afavoreixen a les cooperatives més competitives des del punt de vista del mercat, que no tenen perquè coincidir amb les més interessants des d'un punt de vista de comerç alternatiu.

9.- No obstant això, i davant la proliferació d'empreses que s'autoproclamen de Comerç Just i/o tenen productes que diuen que són de Comerç Just, veiem positiu que les diferents xarxes de relacions entre les organitzacions de Comerç Just vagin creant sistemes d'interlocutòria - verificació col·lectiva reforçant la transparència del nostre moviment. Recolzem la creació d'un segell que garanteixi que una organització pertany al moviment de Comerç Just. Aquest és el cas del segell creat per a les organitzacions d'IFAT (Associació Internacional d'Organitzacions de Comerç Just) que se situa en aquesta línia d'interlocutòria del propi moviment de Comerç Just.

10.- Per totes aquestes raons ens oposem i no participarem en la creació d'una iniciativa nacional per impulsar en l'Estat español el segell FLO. El suport a la iniciativa de segell FLO per part de la Coordinadora Estatal de Comerç Just, en la que només va obtenir el suport del 50% dels vots presents, és un intent de fer aparèixer a FLO recolzat pel moviment, quan només és recolzat d'una banda. Desgraciadament, per crear aquesta falsa imatge, s'ha vulnerat el principi del consens que al nostre entendre hauria de presidir el funcionament en les instàncies unitàries.

Pola de Siero (Astúries), 19 de Març 2005

Signants:

A cova da terra, Botiga de comerç just i consum responsable, Lugo, Galícia
Afoca, Punt de Comerç Justo, Barcelona, Catalunya
Apassos, Botiga de comerç just, Santa Coloma de Gramanet, Catalunya
Aram Món Alternatiu, Botiga de comerç just, Vilafranca del Penedès, Catalunya
Col·lectiu de Suport a la Rebel·lió Zapatista, Importador de cafè zapatista, Barcelona, Catalunya
Consumo respeto, Associació de comerç just i Consum Responsable, Daimiel, Castella-La Manxa
Delaterra, Botiga de productes ecològics i de comerç just, Catalunya
DiDeSUR, Botiga de Comerç Justo , Azuqueca de Fenars, Castella la Manxa
Elkartruke, Distribuïdor, Andoain, Euskal Herria
Emaús Fundació Social, 3 botigues amb seu a Donosti/Sant Sebastià, Euskal Herria
Jayma, Botiga de comerç just, Tomelloso, Castella la Manxa
La Aldea del Sur, Distribuïdors de productes ecològics i de comerç just, Madrid, Madrid
L'arcu la vieya, Botiga de comerç just, Oviedo, Astúries
l'ecoespai de Rusafa, Botiga de productes ecològics i de comerç just, València, País València
Minga, Xarxa francesa pel desenvolupament econòmic d'un vertader comerç just, França
Món Verd, Cooperativa distribuïdora de productes ecològics, Barcelona, Catalunya
Pachamama, Botiga de comerç just, Ciudad Real, Castella-La Manxa
Panxea, Botiga de comerç just, Santiago de Compostel·la, Galícia
Picu Rabicu, Botiga de comerç just i consum responsable, Xixón, Astúries
Xarxa de Comerç Just i Consum responsable de Castella-La Manxa, Castella-La Manxa
Sodepau, Botiga de comerç just, Barcelona, Catalunya
Sodepau P.V. , O.N.G / Botiga de comerç just, València, País Valencià
Sodepaz, Importadors i distribuïdors de comerç just
Soldepaz-Pachakuti, Associació de desenvolupament i cooperació Internacional, Astúries
Tota Cuca Viu, Cooperativa de consum responsable, Barcelona, Catalunya
Userda 9, Cooperativa de consum responsable, Barcelona, Catalunya
Xarxa de Consum Solidari, Importadors i distribuïdors de comerç just, Botiga de comerç just i consum responsable, Barcelona, Catalunya.

Març de 2005

Debats sobre desenvolupament és un portal web gestionat pel Col·lectiu d'Estudis sobre Cooperació i Desenvolupament