Codesenvolupament: quelcom més que una moda?

Giorgio Mosangini
El Col·lectiu

L’article pretén analitzar què és el codesenvolupament i valorar les seves implicacions polítiques i la seva capacitat transformadora. Per fer-ho, analitza els seus orígens i proposa un model de representació social de la immigració que qüestiona la intencionalitat amb la qual s’ha vinculat la cooperació internacional i la immigració. Així mateix, analitza si realment el codesenvolupament constitueix un concepte i quins són els seus components essencials. S’aprofunditza en les seves principals contradiccions i es posa de manifest com el discurs sobre codesenvolupament es construeix al marge dels elements estructurals que caracteritzen a la immigració i al sistema econòmica internacional. En definitiva, es posa en evidència la confusió i la manca de claredat política que caracteritza al codesenvolupament, convertint-lo en un tema de moda degut al seu caràcter inofensiu envers el sistema capitalista global.

 1. Uns orígens viciats

D'on ve el codesenvolupament?

El codesenvolupament està de moda. Encara que en la pràctica sigui poc visible i costi trobar experiències consolidades, té una presència cada vegada més important en l'àmbit de la cooperació internacional a Espanya. No hi ha Pla de Cooperació que es respecti que no ho reculli entre les seves estratègies i instruments d'intervenció. Organismes públics i societat civil multipliquen esforços al voltant de la definició i divulgació del concepte, organitzant col·loquis, trobades, editant llibres, destinant-li pàgines webs i cursos de formació.

Igual que la defensa dels drets de les comunitats indígenes, que la sostenibilitat ambiental o que l'enfocament de gènere, en els seus respectius moments, el codesenvolupament està a l'ordre del dia en la cooperació. Ja estem acostumats que cada cert temps sorgeixi un tema nou, encara que el sector no hagi acabat ni de bon tros d'assimilar les conseqüències teòriques i pràctiques de les temàtiques aparegudes anteriorment. Més aviat al revés, quan passa la moda, queden pendents la majoria dels problemes que han permès visualitzar. L'experiència de l'enfocament de gènere és implacable en aquest sentit, ja que tractar o esmentar el tema s'ha tornat pràcticament imprescindible en la cooperació, sense que per això el pensament feminista s'hagi introduït realment a les estratègies i les intervencions de la cooperació al desenvolupament en el seu conjunt.

Però d'on ve el codesenvolupament? El pioner indiscutible del concepte és Sami Naïr i el famós informe que va redactar com encarregat de la “Missió Interministerial Migracions i Codesenvolupament” a França se cita en tot escrit referent a això. L'informe redactat en 1997 (Informe de balanç i orientació sobre la política de codesenvolupament lligada als fluxos migratoris) va servir de base per a la concreció de les polítiques franceses en la matèria i va influir en el seu desenvolupament posterior en altres països. Encara que el Programa “desenvolupament local i migració”, que fomentava el retorn d'immigrants procedents de països africans donant suport a les seves iniciatives empresarials, ja existia des de 1995, l'informe i la influència de Naïr van ser determinants a l'hora d'institucionalitzar la política francesa de codesenvolupament.

La idea bàsica lligada al concepte de codesenvolupament és la vinculació entre cooperació internacional i immigració. Aquesta vinculació es fa en el sentit d'aprofitar la cooperació per a mitigar la immigració.

El marc teòric de l'informe de Sami Naïr explica el per què cal vincular cooperació i migració i deixa clar com es percep aquesta última:

"França personificarà tant millor els seus valors fundadors i reforçarà tant més el seu resplendor internacional en la mesura que sàpiga convertir la immigració en un vector de solidaritat amb els països pobres. La política migratòria implica llavors unes relacions responsables amb aquests països. És necessari que s'aprofundeixi, més enllà de la cooperació internacional, en una varietat de polítiques sectorials de codesenvolupament. Aquesta exigència s'ha convertit en un imperatiu, perquè França ja no pot, en el context actual, acollir massivament nous fluxos migratoris i perquè ha d'actuar sobre les causes de les migracions si vol evitar, mitjançant mesures administratives draconianes, la ruïna dels principis mateixos de l'Estat republicà de Drets" (Naïr 1997: 2).

El propòsit de la Missió Interministerial i del mandat de Naïr era establir propostes per a mitigar les causes de les migracions en els països d'origen i els seus efectes a França. Així, la definició del concepte que proposa es caracteritza per la seva forta vinculació a les polítiques migratòries, enllaçant el codesenvolupament amb el control migratori i amb el suport a la tornada dels immigrants als seus països d'origen.

L'informe de Naïr deixa clar que els fluxos migratoris constituïen una amenaça per a França i que el codesenvolupament neix com una resposta alternativa a tal problema. Posteriorment, el discurs també s'articula al voltant dels beneficis mutus del codesenvolupament, tant per al desenvolupament dels països d'origen com per als de destinació de la immigració. Encara que el punt de partida no deixa dubtes que el codesenvolupament neix com una política instrumental per als interessos de França.

Els orígens del codesenvolupament ens deixen com herència dos pressupostos bàsics al vincular immigració i cooperació:

  • La immigració és un problema

  • Un dels principals objectius del codesenvolupament és la mitigació d'aquest problema

Quant a la implementació del model de codesenvolupament plantejat per Naïr, va ser més aviat un fracàs (Condamines 1998). És el cas dels contractes de reinserció voluntària d'immigrants en el seu país d'origen, que els primers anys no van superar les poques desenes mentre s'esperaven milers de sol·licituds (De Muynck 2006).

L'informe constitueix el principal antecedent i l'origen del concepte tal com es discuteix actualment. Naïr ha tingut una àmplia influència en un gran nombre de països. Així, el concepte ha estat reprès després per organismes internacionals, administracions públiques fora de França, ONGDs, investigadors, associacions d'immigrants, etc., constituint una font ineludible de tot el que s'ha escrit sobre codesenvolupament posteriorment.

Cal frenar la immigració?

Hem vist que el codesenvolupament neix marcat per la seva voluntat de controlar els fluxos migratoris, reduint l'emigració en origen i promovent la tornada d'immigrants cap als seus països. També hem comentat com la seva posada en pràctica a França ha estat un fracàs quant al seu objectiu de frenar la immigració.

De fet, pretendre que algun mecanisme de cooperació internacional freni la immigració és una idea com menys temerària. La cooperació és una realitat marginal, que no afecta significativament les causes diverses i complexes que generen l'emigració.

"En la nostra economia capitalista és el mercat el qual determina, a través de l'oferta i la demanda de mà d'obra, els processos migratoris entre els països d'origen i de destinació, com un mecanisme regulador més d'un mercat laboral cada vegada més precari. També són el mercat i les seves dinàmiques sistemiques els quals determinen els processos d'empobriment o enriquiment accelerats que es viuen en moltes nacions. Sostenir que el desenvolupament d'un país és una suma de macroprojectes generadors d'autoocupació capaces de subministrar ingressos per al manteniment de les famílies i fixar així als habitants en els seus llocs de residència, com sovint es fa, implica un desconeixement profund dels mecanismes que mouen l'economia mundial, les inversions, les finances i els sistemes productius en una societat globalitzada com la nostra. És evident que s'està produint un desfasament creixent entre els processos de liberalització econòmics i comercials i la lliure circulació de persones en el món (…) No és casual que els grans acords d'integració regional deixin fora les migracions, com si el lliure comerç i els processos d'inserció econòmica no tinguessin a veure amb els moviments migratoris" (Gómez Gil 2005: 5)

En termes purament quantitatius, com es pot pretendre que la cooperació freni la immigració si les remeses que surten d'Espanya corresponen a més de deu vegades el pressupost de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional?

En el raonament de partida que dóna origen al codesenvolupament, s'argumenta que la reducció de la pobresa revertirà en una disminució de l'emigració.

"No obstant això, s'ha vist que els immigrants en els països del Nord no provenen dels països més pobres del món. De fet, citant el cas espanyol on els marroquins i els equatorians són les comunitats més nombroses, ni El Marroc ni Equador són considerats d'extrema pobresa; així mateix, en Estats Units la comunitat més nombrosa és la mexicana, i Mèxic tampoc és un país pobre. Per altra banda, els immigrants d'aquests països no són els més pobres dintre dels seus països. Això posa en crisi una explicació determinista de les migracions, sense desconèixer tampoc que la majoria de qui emigren del Sud al Nord del món és per millorar els seus ingressos i la seva capacitat d'estalvi. I és que, com diu Alonso, “ni tota emigració respon a raons econòmiques, ni les raons econòmiques esgoten la possible explicació de la decisió migratòria” (Salazar 2006: 6-7)

Qui arriben a Europa i a Espanya provenen en la seva majoria de països de renda mitja i són aquelles persones que disposen en les seves societats dels recursos necessaris per a fer-lo. Per tant, si la cooperació fos eficaç, almenys en el seu sentit assistencial, i tragués de la pobresa a un gran nombre de persones, l'efecte produït seria probablement just el contrari: incrementaria la immigració.

Més enllà de l'equívoc del plantejament, sorprèn que es vulgui frenar o limitar un fenomen que constitueix un dels pilars econòmics de les nostres societats. Sense la presència dels immigrants, els principals sectors econòmics a Espanya s'esfondrarien. És el cas de la construcció, de l'agricultura i del turisme, principals motors del creixement econòmic del país. L'àmbit dels serveis domèstics i de l'atenció a les persones mereix un esment a part. La incorporació progressiva de les dones espanyoles al mercat de treball s'ha realitzat sense que s'acompanyi per canvis importants en la distribució de rols entre homes i dones quant a tasques domèstiques i a cura de les persones. L'Estat tampoc ha enfortit les seves polítiques socials per a pal·liar aquestes manques. La incorporació de les espanyoles al treball ha pogut realitzar-se a costa de carregar una part del treball que els assigna el patriarcat a dones immigrants, que assumeixen les tasques domèstiques i la cura a les persones en condicions precàries i sense que es respectin els seus drets laborals (Solana 2006). L'Estat espanyol legalitza aquesta situació establint un règim especial per al treball domèstic que no està inclòs en l'Estatut dels Treballadors, deixant a les dones sense la garantia de contracte laboral i sense prestacions per atur.

Sembla evident que la presència d'immigrants en la nostra societat s'ha convertit en un fenomen estructural de vital importància:

"els 263.454 equatorians regulars que resideixen a Espanya aporten a la Seguretat Social 35 milions d'euros al mes, amb el pagament dels seus impostos. Una xifra similar aporten els marroquins, amb qui els equatorians disputen el primer lloc de comunitat immigrant, i altre tant les diferents comunitats de colombians, dominicans i de països de l' est d'Europa que es troben a Espanya. La veritat sigui dita, si hipotèticament tots els immigrants residents a Espanya se n'anessin, la seva economia definitivament col·lapsaria" (Salazar 2006: 17)

Estant així les coses, pot interessar realment a algú frenar la immigració?

El propòsit real de les polítiques dels països del Nord i del capitalisme no és frenar la immigració, sinó estructurar un mercat laboral que els garanteixi màxima rendibilitat, mantenint a un segment del mateix en una situació de precarietat i desprotecció. Sobre aquest model de mercat de treball desigual, descansen diversos sectors de l'economia espanyola (construcció, agricultura, cura a les persones, etc.).

"Succeeix que les polítiques governamentals i les estratègies empresarials han optat per la generació d'un mercat laboral segmentat i on una part molt important d'ell produeixi rendiment només a base de la utilització intensiva i pràcticament desprotegida del treball humà. Els treballadors immigrants no són un bloc que vingui a omplir un forat que no ocupen els espanyols perquè aquests no necessitin o no vulguin treballar, sinó un autèntic mecanisme regulador del mercat laboral. Gràcies a això és possible mantenir una franja de salaris molt baixos i amb condicions de treball miserables, que proporciona altíssims beneficis sense necessitat de destinar inversió per a l'augment de la productivitat i que seria impossible mantenir si estigués vinculada a treballadors espanyols, amb plens drets de ciutadania o amb més possibilitats de gaudir de defensa sindical i política" (Torres 2002: 1-2)

La condició per al manteniment d'aquest mercat de treball radica justament en la permanència d'un sistema repressiu cap a la immigració i de les condicions de “irregularitat” en les que són mantinguts els immigrants.

El nostre model de desenvolupament, les nostres polítiques de migració, no volen frenar la immigració, sinó garantir que gran part dels immigrants siguin estant en els nostres països en una situació de infraciudadanía.

Representacions socials de la immigració i codesenvolupament

Com veu el codesenvolupament la immigració? Quina representació social del fenomen utilitza per tractar-lo?

Per representació social entenem la construcció d'una realitat, d'un fenomen, la manera d'entendre'l pròpia d'un grup social.

En la nostra societat existeix una representació social dominant de la immigració i per analitzar-la hem d'observar com es valora i quin és el lloc que se li assigna socialment.

Respecte a la forma d'entendre-la, el govern – a través del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) – s'encarrega periòdicament de recordar-nos que per als ciutadans espanyols la immigració és un dels dos majors problemes existents en la nostra societat. Així, d'acord a les últimes enquestes, un 40% dels espanyols no només veuen a la immigració com un problema sinó com el problema més greu existent a Espanya.(1)

El percebre a la immigració com un problema s'ha convertit en un dels trets característics del pensament contemporani occidental i s'ha arrelat profundament en la mentalitat col·lectiva, expressant-se en les nostres actituds socials.

En això el codesenvolupament no s'ha diferenciat i hem vist anteriorment com els orígens del concepte deixen com herència l'entendre a la immigració com un problema.

Aquesta representació social de la immigració i de les persones migrants es veu reforçada contínuament pel paper dels mitjans de comunicació al tractar el fenomen i per les declaracions sobre això de la majoria de partits polítics i del govern, que presenten el fenomen com una cosa negativa que cal frenar.

Quant al lloc que se li assigna, ja hem esmentat prèviament que la majoria dels immigrants ocupen una posició de precarietat i desprotecció en el marc d'un mercat de treball segmentat i desigual. Més enllà del lloc que se'ls assigna al mercat laboral, la majoria d'immigrants no pot aspirar a integrar-se amb plens drets de ciutadania i el ser immigrant es converteix en un estatus social específic, generant diferents graus de drets per a les persones que viuen en les nostres societats.

Paral·lelament a la percepció de la immigració com un problema, que despunta com representació dominant, apareixen diferents percepcions socials que recullen la necessitat del fenomen. Com no pot ser d'una altra manera, enfront de l'evidència de la importància del paper de la població immigrant en els principals sectors de l'economia i en la cura a les persones, també apareixen opinions i visions que rescaten la necessitat de la immigració. Aquesta necessitat s'expressa únicament en l'àmbit del treball.

Aquesta situació es reflecteix en les polítiques migratòries que s'articulen exclusivament respecte al mercat de treball, com si les altres esferes de les nostres societats (en l'àmbit social, econòmic, polític, etc.) no tinguessin res a veure amb el fenomen de la immigració. La lògica que subjau al discurs de la necessitat és admetre només als immigrants que necessita el nostre mercat de treball.

En definitiva, la immigració a Espanya es veu com un problema i com una necessitat.

La representació social dominant de la immigració es caracteritza per tant per una visió instrumental-repressiva.

Aquesta visió genera opinions, polítiques i discursos que oscil·len entre l'explotació de la força de treball immigrant i la repressió de la immigració. Es tracta d'una percepció molt arrelada en la mentalitat col·lectiva i en les actituds socials.

La força i l'autonomia de les representacions socials s'il·lustren en el xoc entre diferents representacions. Així, la representació de la immigració xoca per exemple amb la representació dominant relativa al mercat en les societats neoliberals. Si la lliure circulació de capitals, béns i serveis és positiva per al desenvolupament econòmic dels països del Sud i del Nord, per què no val el mateix per als fluixos de persones? D'acord a la lògica liberal no hauria de fluir la mà d'obra lliurement allà on es necessiti igual que els capitals? La mà invisible del mercat falla només en el cas dels immigrants?

L'exemple de l'ampliació de la UE en l'any 2004 il·lustra aquest punt, ja que els Estats membres es van reservar el dret de limitar la lliure circulació de treballadors procedents dels països recentment incorporats per un període de 7 anys, mentre es destinaven totes les energies per implementar la lliure circulació de capitals, béns i serveis.

La visió instrumental-repressiva de la immigració comporta una dicotomia en la representació dels immigrants entre dolents (els sense papers) i bons (els treballadors). Per als primers la repressió és inevitable, mentre que els segons són destinats a una integració parcial. Entre els diferents criteris per establir la diferència, la pobresa afecta l'obtenció de papers a Espanya: “com més pobre el país d'origen, menys es va acceptar la seva regulació” (Vaneeckhaute 2002: 5).

Del costat del nostre necessitat – dels bons immigrants – trobem per exemple l'autorització recent de part del govern de la contractació en origen de 180.000 immigrants i el reconeixement que el mercat de treball espanyol necessita encara més mà d'obra estrangera. (2)

Del costat de la repressió – dels immigrants dolents – trobem les polítiques de control de fronteres i d'expulsió de sense papers, amb les conseqüències que s'aprecien quan les autoritats espanyoles xifren en 6.000 els immigrants africans que van morir intentant arribar a Canàries en l'any 2006. (3)

Aquesta visió instrumental-repressiva de la immigració i la dicotomia immigrant bo i immigrant dolent es reflecteix amb claredat en el Pla Àfrica 2006-2008 elaborat pel Ministeri d'Exteriors i de Cooperació; entre els seus objectius generals es troba “el foment de la cooperació per regular adequadament els fluixos migratoris procedents de la regió subsahariana” i que defineix com a àmbits d'actuació de la política espanyola el reforç de les mesures de control de fronteres i la facilitació dels procediments de repatriació immediata d'immigrants:

"En el pla intern, es reforçaran les mesures de control de fronteres, els mecanismes d'obtenció d'informació sobre les rutes i mitjans utilitzats per les xarxes d'immigració il·legal, amb la finalitat de lluitar eficaçment contra les màfies que es lucren amb el tràfic il·legal de persones, i s'agilitaran els procediments de repatriació immediata d'immigrants que accedeixen al territori nacional de manera irregular, en condicions que garanteixin l'escrupolós respecte dels drets humans i del Dret Internacional.

Paral·lelament, s'impulsaran mesures tendents a la integració dels col·lectius d'immigrants, fomentant el paper actiu de les diàspores a Espanya i a Europa, s'incrementarà el suport a les administracions autonòmiques i locals, així com les organitzacions no governamentals que exerceixen una labor d'acollida als immigrants a la seva arribada a territori espanyol i s 'establiran línies pressupostàries específiques per a la cooperació en l'àmbit migratori, incloent el cofinançament de projectes europeus, en els Ministeris de Treball i Afers Socials, Interior i Exteriors i Cooperació" (MAE-SECIPI 2006b)

La visió instrumental-repressiva de la immigració subjau en totes les polítiques implementades en aquest àmbit. El codesenvolupament no és una excepció. Una vegada separats els immigrants entre bons i dolents, el codesenvolupament treballarà amb els primers, mentre els segons quedaran dispersos en el mar en el intent d’arribar a Canàries, al peu de les malles que circumden Ceuta-Melilla, bloquejats en els seus països o expulsats en cas d'arribar a Espanya

2. Un concepte evanescent

Un concepte de codesenvolupament?

Com hem repetit diverses vegades, el punt de partida del codesenvolupament és la vinculació entre immigració i cooperació internacional.

Hem vist que els seus orígens ens deixen com herència el percebre la immigració com un problema i el plantejar com un objectiu del codesenvolupament la mitigació de la mateixa.

També hem analitzat com la visió instrumental-repressiva de la immigració percep a la immigració no només com un problema sinó també com una necessitat.

Els últims anys, el discurs sobre el codesenvolupament, en particular a Espanya, ha afegit un aspecte més al presentar a la immigració com una oportunitat.

Així, la majoria d'escrits sobre això s'han esforçat per posar en evidència que els immigrants poden contribuir al desenvolupament, tant en els seus països d'origen com de destí. Així mateix apareix una tendència a deixar d'esmentar a la immigració com un problema, encara que amb importants graus de contradicció entre documents i actors.

Com corol·lari de les idees precedents, les polítiques i accions de codesenvolupament buscaran maximitzar els avantatges de la immigració i reduir els seus inconvenients. Les seves accions concretes es realitzaran paral·lelament al nord i en el Sud, amb participació dels immigrants.

Més enllà d'aquest marc general no existeix una definició inequívoca del concepte i aquest es defineix una i una altra vegada en funció de la ideologia, interessos i experiències dels qui la formulen.

En el cas de l'informe de Sami Naïr, la primera definició del concepte ho articula al voltant de diferents eixos de treball, sent els més rellevants els següents:

  • Control dels fluixos migratoris

  • Regulació de les migracions

  • Establiment de contingents d'immigrants destinats a formar-se treballant a França per al retorn programat al seu país d'origen

  • Compromisos bilaterals per al control dels fluixos i del retorn

Posteriorment, el discurs sobre codesenvolupament a França ha evolucionat, assumint accions que involucren als immigrants en el desenvolupament dels seus països d'origen sense lligar-lo necessàriament al retorn.

A Espanya, es defineix per primera vegada una política de codesenvolupament en el marc del Programa GRECO, aprovat pel Partit Popular, però que mai va arribar a implementar-se. El Programa contemplava la cooperació al desenvolupament de manera instrumental, per al control i la selecció del fluix migratori.

El PSOE va derogar el Programa i el codesenvolupament ha passat a incorporar-se en el Pla Director de la Cooperació Espanyola 2005-2008. El document recull la idea dels fluixos migratoris com una font de riquesa per als països d'origen i destí, encara que també manté el retorn com una de les línies d'acció.

Enfront de l'emergència del tema i a la indefinició del concepte, el Consell de Cooperació al Desenvolupament va impulsar un grup de treball amb representació dels principals actors de cooperació per arribar a un consens sobre el model de codesenvolupament espanyol. Es va conformar així el “Grup de Treball de Codesenvolupament” que reuneix a les coordinadores espanyoles de ONGDs i d'associacions de defensa dels DDHH, a representants d'organitzacions empresarials i d'economia social, a sindicats, a les Secretàries d'Estat d'Immigració i Emigració, d'Economia, i de Cooperació internacional, etc. El Grup, a partir del mandat del Consell de Cooperació al Desenvolupament, ha treballat en una definició comuna del concepte, plasmada en el “Document de Consens sobre Codesenvolupament”.

Aquesta definició és important perquè recull una visió de consens entre els principals actors vinculats al fenomen a Espanya. Es caracteritza per posicions més progressistes respecte als antecedents existents i insisteix a considerar les migracions com a part dels drets de les persones, esforçant-se per deixar clar que no cal lligar codesenvolupament i retorn dels immigrants. El document també proposa repensar el concepte de ciutadania des d'un plantejament d'estat-nació cap a una perspectiva més global, apostant per la construcció i defensa d'una ciutadania transnacional.

Recollint en part les conclusions del Grup de Treball, el Pla Anual de Cooperació Internacional 2006 de la AECI preveu 4 metes per validar el model d'intervenció i les metodologies pròpies del codesenvolupament:

  1. Augmentar la coordinació entre els agents de la Cooperació Espanyola implicats en l'àmbit del codesenvolupament (difusió del Document de Consens; establiment d'un sistema de coordinació, seguiment i avaluació de les accions espanyoles de codesenvolupament)

  2. Promoure la implicació dels migrants residents a Espanya com actors de codesenvolupament

  3. Fomentar els fluixos d'intercanvi entre Espanya i els països pilot de codesenvolupament (implicació de les remeses com eines de desenvolupament)

  4. Implementar experiències pilot de codesenvolupament en els tres països preferents en matèria de codesenvolupament per a la Cooperació Espanyola

Les accions en aquesta fase experimental es realitzaran als països d'on provenen els principals col·lectius d'emigrants residents a Espanya: Marroc i Equador, així com el Senegal, degut a les experiències ja existents en matèria de codesenvolupament.

Per molt que es declari en el Document de Consens que “les accions de codesenvolupament no es conceben per alleujar o reduir els fluixos migratoris cap a Espanya” (MAE-SECIPI 2005b: 12), el Pla Anual de Cooperació Internacional 2006 segueix fonamentant les intervencions en codesenvolupament sobre el “fort increment dels fluixos migratoris”. De la mateixa manera, el Pla Director de la Cooperació Espanyola 2005-2008 apunta entre les seves línies d'actuació “la consideració dels fluixos migratoris, tant des del punt de vista quantitatiu com qualitatiu a efectes de prioritzar regions, zones o països i d'establir les estratègies de codesenvolupament”, així com el “disseny d'un model de retorn” (MAE-SECIPI 2005a).

Finalment, a Catalunya, el Pla Director de Cooperació al Desenvolupament 2003-2006 recull el foment del codesenvolupament com un dels seus instruments d'intervenció, incorporant una definició vaga i imprecisa de l'àmbit. El Pla Anual de Cooperació al Desenvolupament 2006 de la Generalitat de Catalunya detalla un poc més les prioritats sobre això. Es tracta principalment de promoure l'esforç d'identificació, prospecció i exploració en l'àmbit per a accions futures, més que concretar accions específiques. El document preveu recolzar les iniciatives destinades als països de procedència dels col·lectius d'immigrants majoritaris radicats a Catalunya (Marroc, Senegal, Equador, etc.). La Generalitat també ha encarregat un Llibre verd sobre codesenvolupament amb l'objectiu d'arribar a un consens sobre el concepte i model d'intervenció.

Les receptes del codesenvolupament

Al revisar la bibliografia sobre això, un té la sensació que el codesenvolupament, més que un concepte, sembla un conjunt de temes, una llista de receptes.

Pràcticament tot el que s'ha escrit sobre codesenvolupament tracta una sèrie de temàtiques precises. Són les següents:

  • Control de fluixos

  • Integració en destí

  • Desenvolupament en origen

  • Retorn

  • Immigrants com vectors de desenvolupament

  • Remeses

Assenyalarem molt breument alguns punts que ens semblen interessants sobre el discurs del codesenvolupament sobre cadascun dels temes.

Control de fluixos:

És molt comú que al tractar el codesenvolupament, es necessiti subratllar que la gestió dels fluixos migratoris és una tasca legítima dels països del Nord. El grau d'implicació de les pròpies estratègies i accions del codesenvolupament en el control dels fluixos pot variar molt d'un text a un altre. En canvi, sol estar absent del discurs tractar les dramàtiques conseqüències humanes que comporten la polítiques repressives i policials dels països del Nord cap a la immigració.

Integració en destí / desenvolupament en origen:

Les dues receptes bàsiques del codesenvolupament: integrar als immigrants en les seves societats de destí i desenvolupar els seus països d'origen per mitigar la immigració. D'allà es detallen una multitud de possibles estratègies i accions.

Retorn:

Encara que existeixi la tendència a desvincular el codesenvolupament de les polítiques de promoció del retorn d'immigrant als seus països d'origen, és un tema que li ha caracteritzat sobre manera i que segueix formant part de les possibles línies d'acció prioritzades pels organismes públics. Les receptes per al retorn són tan variades com l'organització de contingents d'immigrants, la firma de compromisos bilaterals o la realització de programes d'estada temporal d'immigrants per treballar o formar-se als països del Nord.

Immigrants com vectors de desenvolupament:

El codesenvolupament sol presentar als immigrants com importants vectors de desenvolupament en quant transfereixen béns materials i immaterials. Generalment, se sol analitzar el seu paper de traspàs de coneixements de Nord a Sud, encara que cal assenyalar que no es contempla la transferència de coneixements de Sud a Nord.

Remeses:

El tema de les remeses sol ocupar un espai molt important en el marc del discurs sobre codesenvolupament. També entenem que val la pena dedicar un poc més d'espai a l'anàlisi d'aquesta qüestió.

La idea central sobre això és la següent: les remeses enviades pels immigrants als seus països s'inverteixen principalment en consum, menyspreant la possibilitat de destinar aquesta ingent quantitat de diners a inversions productives que puguin estimular el desenvolupament. El codesenvolupament també alberga un debat sobre l'anomenat “efecte remeses”, ja que per a alguns estimulen el desenvolupament mentre que per a altres ho perjudiquen.

L'interès sorgeix probablement de l'amplitud del fenomen. Recordem que les remeses constitueixen la principal aportació de divises en la majoria dels països del Sud. Aproximadament 125 milions de persones envien diners a 500 milions de familiars convertint als emigrants en la principal font de finançament internacional en un gran nombre de països (Moré 2005). És el cas de l'Amèrica Llatina i el Carib, per exemple, on les remeses superen a la inversió estrangera, al turisme o a l'ajuda al desenvolupament.

Existeixen alguns casos extrems de dependència gairebé absoluta de les remeses. Al Salvador, aquestes representen el 90% del pressupost general de la nació, superen en 7 vegades a la inversió estrangera i corresponen al 200% de la despesa social al país. De cada 100 dòlars que entren al país, 70 són enviats per immigrants i només 5 provenen de les exportacions de béns i serveis. Aquesta situació il·lustra com en el capitalisme globalitzat alguns països han estat forçats a convertir-se en exportadors de mà d'obra, de la mateixa manera que en èpoques anteriors exportaven matèries primeres cap als països del Nord.

A Espanya, les remeses enviades per immigrants cap als seus països d'origen van ascendir a 3.400 milions d'euros en el 2004, una quantitat diverses vegades superior a l'ajuda oficial al desenvolupament. A més, no cal oblidar que una gran part de les remeses circulen per canals informals i no són comptabilitzades. Per tant, la quantitat real és molt superior.

És important destacar que respecte a les remeses no existeixen dades fiables i que “a nivell internacional, les remeses són l'únic fluix econòmic de rellevància que manca d'un organisme multilateral especialitzat en la seva anàlisi, estudi o govern” (Moré 2005: 8). Per tant, és impossible determinar quin volum financer representen les remeses, qui les envia i rep i per tant els seus efectes. El debat sobre els efectes positius o negatius de les remeses se sustenta així en especulacions i no disposa de dades fiables per articular-se.

En aquest marc, el codesenvolupament es proposa influir en la utilització de les remeses, com si els immigrants no tinguessin dret a destinar-la al que creen més convenient. La sacrosanta propietat privada no es respecta en el cas dels immigrants i apareixen eines per intentar influir en com gasten el seu diners.

Així el Pla Director de la Cooperació Espanyola 2005-2008 recull com una de les seves línies de treball el “Impuls d'actuacions sobre utilització racional de remeses, canalització dels enviaments de divises i productes financers favorables, fomentant les iniciatives d'informació i assessorament als immigrants en aquest àmbit” (MAE-SECIPI 2005a: 120).

Utilització racional de les remeses? Potser l'ús que fan els immigrants de les seves remeses és irracional?

En la mateixa línia, s'observa un interès creixent dels organismes financers internacionals per controlar les remeses. Segons explica el president del Banc Interamericà de Desenvolupament (BID,) Luis Alberto Moreno, el “gran repte del BID en aquest moment (…) és aconseguir bancarizar una bona part d'aquests recursos, de manera que puguin incidir en forma més efectiva en l'augment de la productivitat i en la reducció real i permanent de la pobresa”. Segueix comentant que hi ha “que buscar un mètode perquè els microempresarios puguin tenir accés a aquests fons i generin els llocs de treball que posteriorment evitin que la migració continuï augmentant”. (4)

Les remeses no només desperten l'interès dels actors públics sinó també del sector bancari que durant els últims anys no ha deixat de llançar ambicioses campanyes destinades a “bancarizar” als immigrants.

Apareix aviat la sospita que del que es tracta és simplement de controlar i treure benefici d'un dels fluixos de diners més importants a escala internacional.

Després d'analitzar els principals temes que sol tractar el codesenvolupament, respecte a la seva definició i al seu contingut, podem concloure amb Alberto Acosta que “El codesenvolupament resulta, a la fi, un concepte gelatinós. Si bé concentra la seva atenció realment en un punt, ofereix molt, però segueix ocultant els temes de fons” (Acosta 2006: 3).

Els principals actors públics i privats actius en aquest nou àmbit d'intervenció reconeixen que la definició del concepte encara no és satisfactòria i que les accions segueixen pertanyent a l'àmbit de l'experimental. Per això, resulta sorprenent que gairebé tots els organismes públics actius en la cooperació a Espanya, tant a nivell central com autonòmic i local, hagin recollit el codesenvolupament en les seves polítiques i plans de cooperació i hagin previst nous instruments financers per donar-li suport. Com podem finançar accions en un àmbit que no sabem en què consisteix i les activitats del qual són meres experimentacions?

En definitiva, més enllà d'unes quantes generalitats i de l'anàlisi d'unes temàtiques concretes comuns a la majoria de textos, a l'hora de parlar de codesenvolupament ens trobem amb un embull considerable i resulta difícil visualitzar un concepte.

La confusió existent al tractar el codesenvolupament té com a principal conseqüència la dificultat de tenir claredat política sobre això.

3. Codesenvolupament i transformació social

Codesenvolupament entre iguals?

Els immigrants, protagonistes del codesenvolupament?

Una vegada més en l'àmbit de la cooperació al desenvolupament es defineix des del Nord el que cal fer i com per solucionar els problemes dels països del Sud i dels seus ciutadans. Es defineix què és el desenvolupament, quin és el paper dels immigrants, com haurien d'utilitzar les seves remeses, i un llarg etcètera.

En els últims anys, en contrast amb els plantejaments dels seus orígens i amb la representació dominant de la immigració que li travessa, el discurs del codesenvolupament s'ha esforçat per atorgar un paper central als immigrants. Així, aquests es converteixen en protagonistes, agents o vectors del desenvolupament, i assumeixen un paper central en la transferència de coneixements, capitals i competències.

No obstant això, poden els immigrants participar en peu d'igualtat en els processos de desenvolupament?

El codesenvolupament assigna als immigrants unes enormes responsabilitats i potencialitats, sense analitzar el context i les estructures en les quals es troben.

Hem vist anteriorment com el mercat capitalista assigna als immigrants un estatus social específic, atribuint-los una posició de precarietat i desprotecció al mercat laboral, amb la finalitat de maximitzar les taxes de guany.

Més enllà de la seva posició assignada al mercat de treball, els immigrants difícilment poden aspirar a una altra forma d'integració. Les polítiques dels països del Nord cap als immigrants només regulen la seva assimilació al mercat de treball, deixant fora les altres esferes de la societat. Així, les persones procedents de països del Sud, independentment que treballin, paguin tota mena d'impostos, es relacioni amb els altres, i per tant pertanyin de manera estructural a la comunitat sociopolítica del país, veuen negat el ple reconeixement dels seus drets de ciutadania. Entenent la ciutadania no només com els drets humans fonamentals de caràcter “civil”, sinó també els drets polítics, econòmics, socials i culturals. (De Lucas 2001).

Per tant, en unes societats que assignen una condició de infraciudadanía als immigrants, és legítim parlar del seu paper protagonista en el codesenvolupament?

Es pretén que els immigrants participin en processos de desenvolupament al Nord i en el Sud mentre viuen una situació generalitzada de discriminació política i institucional, d'exclusió, marginació i vulnerabilitat. Se'ls assigna un paper protagonista mentre la immigració és perseguida i criminalitzada. Qui seran agents de desenvolupament? Els que han aconseguit un nivell mínim d'integració? I els que rebutgem, expulsem o marginalitzem, quin paper jugaran en el desenvolupament dels dos països?

Oblidant el context estructural, l'assignació del paper de protagonistes del codesenvolupament als immigrants es buida de contingut i ens torna a la visió instrumental-repressiva i a la seva divisió entre bons i dolents immigrants.

Per als bons, el paper d'agents i de vectors; per al dolents, res.

El codesenvolupament no només s'oblida de l'anàlisi de la posició estructural de la immigració en la nostra economia i de les seves conseqüències quant a l'exercici dels drets de ciutadania, sinó que a vegades es torna l'abanderat d'una pretesa ciutadania transnacional:

"Els profunds canvis que estan tenint lloc en l'actualitat, obliguen a repensar el concepte de ciutadania des d'un plantejament d'estat-nació cap a una perspectiva més global. El codesenvolupament ha d'incorporar aquestes noves concepcions i pot ser un instrument útil per a la construcció d'una ciutadania transnacional que participa activament en la vida social, cultural, política i econòmica d'una societat de manera creixent globalitzada" (Grup de Treball de Codesenvolupament 2005: 6)

No obstant això, la història recent del capitalisme i de la immigració a escala internacional no sembla avalar una lectura en clau postmoderna de la ciutadania. En què se sustentaria aquesta ciutadania transnacional? Quins actors abonarien i protegirien el seu exercici? La globalització implica repensar el plantejament d'estat-nació?

El que observem a escala global és que uns quants Estats estan disposats a qualsevol cosa per defensar els interessos de les seves empreses monopolístiques i acompanyar la seva conquista de mercats. És molt difícil trobar algun sector de l'economia mundial (petroler, automobilístic, aeronàutic, farmacèutic, etc.) que no estigui dominat per unes poques empreses de mida planetaria. No obstant això, malgrat la consolidació d'una economia mundial i de l'increment espectacular de la deslocalització de la producció, no existeix una autèntica producció mundialitzada, perquè no hi ha creació de valor a escala mundial, sinó transferències de plus-vàlua de treballadors del món sencer cap a les empreses i els Estats del Nord (Houben 2006).

Quant a la immigració, van ser aquests mateixos Estats i empreses que la van encoratjar a partir dels anys 60 en funció de les necessitats dels seus mercats de treball. En 1973, comença una crisi econòmica estructural (visibilizada per l'alça espectacular dels preus del petroli) que amenaça el manteniment de les taxes de guany del capital. El neoliberalisme neix com reacció a les crisis, implementant una contra ofensiva que permeti erosionar el poder dels treballadors de tot el món i dels països del Sud a favor de les classes i Estats capitalistes. EUA encapçala aquesta globalització neoliberal. Una conseqüència més del procés és el tancament de les fronteres i el tracto policial de les qüestions migratòries per part dels països del Nord.

Per tant, els principals actors de la globalització segueixen sent els Estats i les empreses situats al centre del sistema capitalista.

En aquestes condicions, els immigrants més que a una hipotètica ciutadania transnacional, estan destinats a una infraciudadanía marcada pel no-reconeixement dels seus drets per part dels Estats on resideixen.

Codesenvolupament i superioritat del Nord

El codesenvolupament sembla obviar l'anàlisi estructural no només de la situació dels immigrants en les nostres societats sinó també del sistema internacional i de les relacions entre països.

Aquesta falta de perspectiva li porta, en la majoria dels casos, a defensar implícitament la idea de la superioritat dels països del Nord.

Així, si analitzem les seves receptes (els principals temes tractats pel codesenvolupament que esmentem anteriorment), totes elles es basen en el model de desenvolupament del Nord. Al cap i a la fi, el propòsit general és “la integració en destí i el desenvolupament en origen”. No costa associar el concepte d'integració amb un model vàlid i estable, i la necessitat de desenvolupament amb un model incomplet i inferior.

Les receptes es reparteixen així de la següent manera:

  • Del costat del Nord ens trobem amb la integració, el control de fluixos, la transferència de coneixement i recursos.

  • Del costat del Sud s'aplicaran l'esforç de desenvolupament, el retorn, la inversió productiva de les remeses, l'aplicació de coneixements i recursos procedents del Nord.

No només el Nord és superior sinó que l'arribada d'immigrants constitueix una oportunitat perquè els països del Sud recullin algunes engrunes de l'esmentada superioritat:

"Les migracions representen també una oportunitat per als països en desenvolupament en el que es refereix a la captació de coneixement, competències, tecnologies, i capital social, que aquests no estan en condicions de generar per si mateixos o de les quals el cost d'oportunitat resulta elevat. Entre d'altres, una diàspora altament qualificada i que manté una forta vinculació amb la seva societat d'origen, pot generar, mitjançant la transferència dels capitals que va acumulant i amb un cost relativament baix, una sèrie d'aportacions amb notables efectes per a les economies i societats d'origen" (Grup de Treball de Codesenvolupament 2005: 11)

En definitiva, de què són vectors de transferència els immigrants? De la superioritat del Nord: dels seus coneixements, de les seves capacitats, de la seva tecnologia, etc. El simple fet d'estar al nord, converteix als immigrants en una diàspora altament qualificada que facilitarà el desenvolupament dels seus països d'origen.

Res en el codesenvolupament contempla el camí invers, l'impuls de models i coneixements del Sud en les societats del Nord. Tampoc es contemplen transferències Sud-Sud o Nord-Nord que facilitin el desenvolupament.

En definitiva, el que no ha assumit el codesenvolupament és el caràcter inviable i insostenible del model de desenvolupament dels països del Nord.

Els països occidentals han fonamentat la seva industrialització en un model de desenvolupament basat en la crema dels combustibles fòssils, l'esgotament de recursos no renovable i l'explotació dels països del Sud.

Les conseqüències del nostre model de desenvolupament deixen patent la seva insostenibilitat medioambiental (canvi climàtic, esgotament dels recursos, etc.), social (increment continuat de les desigualtats) i econòmica (il·lusió d'un creixement sense fi).

Si assumim la inviabilitat del model de desenvolupament occidental, moltes receptes del codesenvolupament perden el seu sentit.

Si de veritat volem abordar la coresponsabilitat enfront del desenvolupament, caldrà enfrontar el canvi del model de desenvolupament dels països del Nord.

Per què està de moda el codesenvolupament?

La indefinició i imprecisió del codesenvolupament es presta a múltiples lectures i manipulacions. Ens agradaria recalcar alguns entre els principals riscos d'instrumentalització que podrien patir les seves intervencions.

Responsabilitat i desenvolupament

La responsabilitat del desenvolupament és en primer terme dels Estats. Sense polítiques públiques no hi ha desenvolupament possible, ni al Nord, ni en el Sud.

Al centrar l'atenció sobre els immigrants i el seu paper en el desenvolupament dels seus països d'origen, el discurs de codesenvolupament pot portar-nos a eludir la responsabilitat estatal. Pot donar peu a una lectura dels processos de desenvolupament més ancorada en la responsabilitat individual que en la responsabilitat col·lectiva i pública.

En aquest sentit, l'informe de Naïr advoca per instruments microeconòmics de desenvolupament impulsats pel codesenvolupament enfront de la dificultat creixent d'actuar mitjançant instruments macroeconòmics (Naïr 1997: 3).

Causes vs. conseqüències

Una vegada més, les modes en la cooperació internacional s'enfoquen a tractar conseqüències, en lloc d'abordar les causes estructurals dels problemes que afronten els països al nord i en el sud.

Si parlem de codesenvolupar-nos, de coresponsabilitat en el desenvolupament, hi ha alguns aspectes que no són compatibles amb el model europeu actual, les seves barreres aranzelàries, el reclam del Deute i una forma de producció i consum insostenible. Davant aquestes polítiques estructurals del desenvolupament europeu, es torna insuficient, i fins i tot contradictori, que els seus responsables parlin de lluita contra la pobresa a través d'una nova eina sense modificar aquestes qüestions bàsiques (Nakab 2006: 9).

Se centra l'atenció sobre la immigració, ficant als immigrants en un mateix paquet, desconnectant-los dels processos econòmics, socials i polítics que els afecten.

En canvi, se segueix sense esmentar les grans qüestions de fons del problema del desenvolupament als països del Sud com ara:

  • El deute extern (5)

  • Els models de desenvolupament extravertits dels països del Sud en funció dels interessos del Nord

  • L'intercanvi comercial desigual i les barreres aranzelàries i no aranzelàries

  • L'explotació i els abusos de les empreses transnacionals

  • Les conseqüències socioeconòmiques de les polítiques econòmiques aplicades pels organismes internacionals als països del Sud

  • El model de desenvolupament insostenible dels països del Nord sustentat en l'explotació dels recursos dels països del Sud

  • Etc.

Control de la immigració

A causa dels orígens del codesenvolupament, la seva instrumentalització respecte al control de la immigració és un risc que sempre està latent. La falta d'uns objectius reals i concrets de transformació social del discurs del codesenvolupament facilita que la seva aplicació es limiti a una justificació de les mesures de control de la immigració. Sota l'excusa del desenvolupament, tornem a la visió instrumental-repressiva: les polítiques migratòries s'encarreguen de reprimir mentre el codesenvolupament es converteix a la cara més amable de la integració interessada dels immigrants.

Exportació del model econòmic neoliberal

Diverses receptes del codesenvolupament també enforteixen la implementació del model econòmic occidental als països del Sud, utilitzant als immigrants com vectors de les transferències de capital, habilitats i valors propis a l'economia de mercat.

"La cultura empresarial es converteix així en una condició sine qua non del desenvolupament. A partir de macroprojectes és possible afavorir l'expansió d'aquesta cultura i alliberar les energies innovadores al país d'origen. Les empreses franceses que volen invertir en aquests països necessiten a més personal autòcton format en la racionalitat econòmica i en les normes de servei corresponent a la qualitat del producte ofert (en l'hostaleria, el turisme, etcètera)" (Naïr 1997: 8)

En la pràctica del codesenvolupament, trobem una gran varietat d'experiències que se centren en la promoció d'emprenedors, de microcrèdits, etc., impulsant la transformació dels immigrants en actors de l'ajust econòmic cap al capitalisme en els seus països d'origen.

El codesenvolupament pot complementar així l'estratègia general d'intervenció dels Estats del Nord a aprofundir el model neoliberal en el Sud. En aquest àmbit, el paper de les empreses transnacionals és per descomptat central. El Pla Àfrica (el marc polític global de la política espanyola cap al continent), per exemple, defineix entre els seus objectius:

"El suport a la participació d'empreses espanyoles en l'explotació dels recursos d'hidrocarburs d'Àfrica, amb vista a reforçar la seguretat energètica d'Espanya i de manera sostenible i beneficiosa per al desenvolupament econòmic i social d'Àfrica" (MAE-SECIPI 2006b: 11).

Quant al paper de les empreses, resulta curiós que la cooperació proposi la inversió productiva de les remeses dels immigrants i no de una part dels beneficis de les transnacionals espanyoles implantades en el Sud.

La moda del codesenvolupament

Els riscos exposats anteriorment ajuden a començar a entendre per quina raó el codesenvolupament està de moda. Es tracta d'un tema que no molesta, que no aborda les causes estructurals del model de desenvolupament injust i insostenible impulsat pel capitalisme a escala internacional. Corre el risc de servir de coartada, una més, per no enfrontar els problemes de veritat i les seves causes.

El codesenvolupament està de moda perquè centra l'atenció i la responsabilitat en les classes treballadores.

No qualsevol classe treballadora, sinó els immigrants, un segment del mercat laboral particularment vulnerable i marginat, que es troba en una posició de infraciudadanía en la nostra societat.

Casualment, en canvi, no apareixen ni estan de moda en la cooperació internacional nous instruments que centrin l'atenció i la responsabilitat en les classes dominants dels països del Nord i del Sud, en les empreses o en els seus governs…

“Pels seus actes els jutjareu”

I qué passa en la pràctica?

Les reflexions anteriors no pretenen invalidar en el seu conjunt les experiències de codesenvolupament portades a terme fins ara. Si mirem a la pràctica, trobarem una gran diversitat d'actors i a experimentacions de tota mena.

La poca experiència sobre això i l'ambigüitat del concepte fan que moltes vegades se li diu codesenvolupament a qualsevol cosa (sempre que involucri a immigrants), per molt que no tingui criteri, claredat o respongui a pràctiques dels clients.

El codesenvolupament té uns orígens viciats. Molts dels seus components són travessats per una representació social de la immigració negativa i utilitarista. El seu concepte és confús i no permet claredat política al abordar-lo o utilitzar-lo.

Per tot això, no és possible valorar la capacitat transformadora del codesenvolupament en el seu conjunt. L'embolic conceptual i ideològic obliga a analitzar experiència per experiència la validesa i l'oportunitat de la seva implementació.

Si en definitiva parlar de codesenvolupament només fa referència a accions realitzades tant al Nord com al Sud amb la participació d'immigrants, ens trobem davant un àmbit d'intervenció vastíssim i sense contingut. Per això, el primer pas si es volen concretar accions és repolitizar el concepte, carregar les intervencions de voluntat transformadora clara i de posicionament polític.

Així, els moviments socials que decideixin pujar al carro del codesenvolupament, deuran fer-ho sense oblidar el seu equipatge. Només dotant-les de contingut (és a dir aplicant-los les agendes de canvi proposta pels Fòrums Socials, pel moviment feminista, Via Camperola, etc.), les experiències de codesenvolupament podran incidir en processos de autèntica transformació social, emprenent camins alternatius a un model de desenvolupament inviable i injust.

Bibliografia

ACOSTA, A. (2005): “El codesarrollo en su laberinto”, Boletín de la Fundación Carolina, 5.

CONDAMINES, C. (1998): “La ilusión de un codesarrollo sin medios”, Le Monde Diplomatique (edición española), 30.

DE LUCAS, J. (2001): “Hacia una ciudadanía europea inclusiva. Su extensión a los inmigrantes”, Revista CIDOB d’Afers Internacionals, 53.

DE MUYNCK, K. (2006): “El caso francés: la primera política oficial de codesarrollo”, codesarrollo-cideal.org

GENERALITAT DE CATALUNYA – SECRETARIA DE COOPERACIÓN EXTERIOR (2003): Plan Director de Cooperación al Desarrollo 2003-2006, Barcelona, Generalitat de Catalunya.

–– (2005): Plan Anual de Cooperación al Desarrollo 2006, Barcelona, Generalitat de Catalunya.

GÓMEZ GIL, C. (2005): “Nuevas vías para el codesarrollo en la cooperación descentralizada”, Cuadernos Bakeaz, 72.

HOUBEN, H. (2006): “Une analyse marxiste de la globalisation actuelle”, Shanghai, ponencia en la Conferencia World Political Economics Society. Economic Globalization and Modern Marxist Economics.

MINISTERIO DE ASUNTOS EXTERIORES Y DE COOPERACIÓN – SECRETARÍA DE ESTADO DE COOPERACIÓN INTERNACIONAL (2005a): Plan Director de la Cooperación Española 2005-2008, Madrid, MAE-SECIPI.

–– (2005b): Documento de Consenso del Grupo de Trabajo de Codesarrollo, Madrid, MAE-SECIPI.

–– (2006a): Plan África 2006-2008. Resumen Ejecutivo, Madrid, MAE-SECIPI.

–– (2006b): Plan Anual de Cooperación Internacional, Madrid, MAE-SECIPI.

NAÏR, S. (1997): Rapport de bilan et d'orientation sur la politique de codéveloppement liée aux flux migratoires, Paris, Ministère d'Affaires Étrangères. Traducción al español de Katrien de Muynck disponible en codesarrollo-cideal.org

NAKAB, A. (2006): “Codesarrollo, una nueva herramienta ¿por qué? ¿Para qué?”, El Sur, 23.

SALAZAR, R. (2006): “Una visión desde el Sur. Migración y desarrollo: un reto global”, codesarrollo-cideal.org

SOLANA, V. (2006): “Género en el codesarrollo: una perspectiva necesaria”, codesarrollo-cideal.org

TORRES, J. (2002): “Inmigración: ¿policías o codesarrollo?”, codesarrollo-cideal.org

VANEECKHAUTE, H. (2002): “El codesarrollo, de un proceso histórico de oportunidades y desarrollo hacia una herramienta más de explotación y subdesarrollo”, rebelion.org

Notes

1) El País, 27 de desembre de 2006
2) El País, 28 de desembre de 2006
3) http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/international/newsid_6214000/6214757.stm
4) Tiempos del Mundo, 7 de desembre de 2006
5) L'import transferit de Sud a Nort en concepte de pagament del deute extern correspon a deu vegades l'Ajuda Oficial al Desenvolupament transferit de Nord a Sud

Gener de 2007

Debats sobre desenvolupament és un portal web gestionat pel Col·lectiu d'Estudis sobre Cooperació i Desenvolupament