Decreixement i relacions Nord-Sud: cap a un nou model de cooperació internacional? (1)

Giorgio Mosangini
Col·lectiu d'Estudis sobre Cooperació i Desenvolupament

 

El decreixement ens revela que per a la ciència econòmica el medi ecològic en el que es desenvolupa el procés econòmic no existeix. L'economia deixa fora dels seus models la biosfera. Aquesta ceguesa explica que el “desenvolupament” occidental hagi sobrepassat des de finals dels anys 80 les capacitats de càrrega de la terra. No només per a nosaltres el planeta no existeix, sinó que vivim com si en tinguéssim diversos a la nostra disposició.

La intenció d'aquest article és assenyalar com la incapacitat del model econòmic occidental de tenir en compte la biosfera encomana també a la cooperació internacional. Per això, entenem que la cooperació necessita una relectura crítica dels seus models teòrics d'intervenció.

Per explicitar aquestes reflexions, primer caracteritzarem breument la cooperació internacional i alguns dels seus principals trets, per després revisar-los a la llum de l'anàlisi del decreixement.

La cooperació internacional no té una definició ni uns objectius únics i inequívocs. Sovint es fan servir de manera indistinta termes diferents per evocar una mateixa realitat: cooperació internacional, cooperació al desenvolupament, cooperació Nord-Sud, ajuda oficial al desenvolupament (AOD), etc.

Com a forma d'aproximació podríem dir que per l’AOD s'entén la transferència de recursos de països del Nord cap a països del Sud amb l'objectiu de reduir la pobresa i promoure el desenvolupament humà sostenible d'aquests últims (2). En aquest sentit, els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) plasmarien el que més s'acosta a un consens internacional sobre les pautes per reduir la pobresa i assolir el desenvolupament sostenible.

El propòsit d'aquest article no és clarificar els objectius i definicions de la cooperació internacional, sinó reflexionar sobre algunes característiques del model de cooperació Nord-Sud a la llum dels plantejaments del decreixement. Per això, volem ressaltar dos grans trets del model de cooperació que considerem que necessiten una revisió crítica.

1. La cooperació com a resposta a carències dels països del Sud

El model de cooperació dominant intenta respondre a problemes que afectarien als països del Sud i que els mantindrien en situacions de pobresa. Així, fins als anys 80, la cooperació internacional identificava la falta de creixement econòmic com la més gran carència dels països del Sud. Per això, el creixement econòmic va ser el principal objectiu de la cooperació durant dècades. Actualment, segueix sent un dels seus principals fins. Així, per al Comitè d'Ajuda al Desenvolupament (CAD) de l'OCDE, l'objectiu principal de la AOD és la promoció del desenvolupament econòmic. Es tracta de promoure el creixement econòmic dels països del Sud per tal d’escurçar les distàncies amb el Nord. A partir dels anys 80 han anat guanyant força anàlisis que atorguen un paper central també a les carències situades en la dimensió social o en d’altres dimensions no estrictament econòmiques (promoció del capital humà, de les capacitats i oportunitats humanes, etc.). El creixement econòmic ja no es veu com una condició suficient per si sola, encara que segueix sent una condició imprescindible per a assolir el desenvolupament humà. En definitiva el problema de la pobresa en el Sud es redueix a una “falta”, a carències quant a creixement (en la seva dimensió estrictament econòmica) i a carències respecte a capacitats i oportunitats humanes (en la seva dimensió social, cultural, política, etc.)

2. La cooperació com ajuda voluntària i discrecional

La AOD no constitueix una obligació dels Estats donants. Com a màxim podríem apuntar a un compromís moral adquirit en el si de les NNUU, però la decisió d'un Estat de “ajudar” o de no fer-ho és absolutament discrecional. La pròpia terminologia del model de cooperació (“ajuda”, “donació”, etc.) ens remet a la seva voluntarietat i no obligatorietat. En cap moment apareix el dret dels països del Sud a reclamar o exigir fluixos de AOD. El model de cooperació es sustenta en la decisió unilateral del Nord sobre a on, com, i quant ajudar.

En definitiva, el model de cooperació consisteix essencialment en un fluix de transferència voluntària de recursos des dels països del Nord (via multilateral o bilateral, mitjançant fons financers reemborsables o a través de donacions) cap als països del Sud, amb l'objectiu de pal·liar carències que obstaculitzarien l'eradicació de la pobresa i l'assoliment del desenvolupament humà.

A partir d'aquesta caracterització, entenem que el decreixement pot ajudar-nos a redefinir críticament el marc general de la cooperació internacional.

El decreixement és una corrent de pensament emergent que pretén evidenciar la insostenibilitat estructural del model de creixement econòmic i la necessitat de construir models de societats alternatius que recuperin la sostenibilitat ambiental i social. Es tracta essencialment de recordar quelcom evident: no és possible un creixement infinit en un planeta finit.

Les aportacions de l'economista Nicholas Georgescu-Roegen constitueixen una de les bases teòriques fonamentals del decreixement. Confrontant la teoria econòmica ortodoxa amb altres disciplines científiques (especialment la física i la biologia), Georgescu-Roegen ha il·lustrat com la ciència econòmica contradiu les lleis fonamentals de les ciències naturals i no contempla la biosfera i els seus límits. Seguint els seus raonaments, la fase industrial de l'evolució humana ens hauria portat a un carreró sense sortida. L'espècie humana, com les altres espècies, ha viscut sempre del fluix de radicació solar, respectant els grans cicles de la natura. Amb l'era industrial, la humanitat ha passat a dependre de recursos finits presents en l'escorça terrestre (matèria i energia) que es degraden de manera irrevocable i irreversible. Serveixi d'exemple el cas del petroli: en poc més d'un segle haurem acabat amb un recurs que el planeta ha trigat milions d'anys a formar.

L'índex de l'Empremta Ecològica (3) ofereix una visió gràfica i senzilla d'aquesta situació. D'acord a l'Empremta Ecològica, des de finals dels anys 80, per primera vegada la humanitat ha superat les capacitats de càrrega de la terra. Ja no hi ha suficient àrea de terra i mar per proporcionar els recursos que utilitzem i absorbir les nostres deixalles. La humanitat viu com si tingués disponibles 1,2 planetes terra. Els països del Nord (i les elits del Sud) tenen la responsabilitat d'aquesta situació, mentre que la gran majoria de les poblacions del Sud “subutilitzen” els seus ecoespais. Universalitzar l'estil de vida d'un ciutadà mitjà dels EUA implicaria disposar de més de 5 planetes. En el cas de la UE, necessitaríem 3 planetes.

A partir d'aquests breus esbossos sobre l'anàlisi del decreixement, podem intentar treure alguna conclusió sobre la revisió crítica dels dos grans trets de la cooperació internacional assenyalats anteriorment.

1. La cooperació com a redistribució

L'Empremta Ecològica ens mostra que els països del Nord ocupen ecoespais superiors als seus territoris, confiscant àrees dels països del Sud per proveir-se dels recursos que necessiten i per absorbir les seves deixalles.

Per tant, el decreixement ens ensenyaria que la “pobresa”, el supòsit “subdesenvolupament” dels països del Sud, no concerneix principalment a problemes relacionats a carències pròpies, sinó a la confiscació dels seus ecoespais per part dels països del Nord.

El situar carències dels països del Sud com a problemes centrals que aborda la cooperació (escàs creixement econòmic, pobresa quant a capacitats i oportunitats humanes, etc.), pot arribar a servir-nos de coartada per no enfrontar la responsabilitat estructural del Nord en les condicions de vida del Sud.

El problema no és el creixement dels països del Sud (ja sigui en termes estrictament econòmics o des d'un punt de vista de capacitats) o la seva hipotètica convergència cap al desenvolupament del Nord. El problema fonamental és de redistribució de l'ús dels recursos i de subjecció als límits naturals. Seguint el camí ja traçat pels teòrics de la dependència des dels anys 60, el decreixement i l'empremta ecològica ens mostren que no és que el Sud no creixi o no es “desenvolupi”, sinó que ho fa en funció de les necessitats i interessos dels països del Nord i de les elits en el Sud.

La reflexió ens portaria per tant cap a la necessitat de repensar el model de cooperació, centrant les estratègies en l'ajust ecològic i social del Nord que permeti redistribuir amb equitat la utilització dels recursos del planeta entre els seus habitants, així com tornar a respectar els límits marcats per la biosfera i les capacitats de regeneració del planeta.

Ja no es tractaria d'enfrontar les carències del Sud, sinó els excessos del Nord.

2. La cooperació com a responsabilitat i obligació

En l'anàlisi esbossat ja no caben la voluntarietat i la discrecionalitat.

Els impactes negatius de l'excés de creixement al Nord els pateixen i els paguen principalment les poblacions del Sud, que en canvi no tenen responsabilitat en el sobreconsum que genera la crisi ecològica sense precedents que viu la humanitat. Per això, podem parlar d'un deute del creixement (4).

Contemplar la cooperació des de la perspectiva del deute del creixement ens portaria a substituir la voluntarietat per l'obligació, la caritat per la responsabilitat. Hauríem de reformular llavors un model de cooperació internacional basat en una doble obligació: l'obligació de tornar i de no excedir. Compensar i remeiar, d'una banda, tots els impactes negatius que el nostre model ha tingut als països del Sud. Ajustar ecològica i socialment el nostre model, d'altra banda, perquè occident ja no visqui a costa dels bioespais de les poblacions del Sud i superant les capacitats de càrrega del planeta.

Davant la urgència de les crisis ecològiques i socials que viu el planeta, necessitem urgentment un model de cooperació que situï la redistribució Nord-Sud i l'ajust ecològic i social al Nord com objectius prioritaris. Necessitem, en definitiva, nous models de cooperació que surtin de l'imaginari econòmic dominant del creixement, i que tornin a situar la cura de la vida humana i de la biosfera al centre de les seves preocupacions i anàlisis.

L'agenda de treball resultant queda per construir i per imaginar. Encara que sembla clar que la nova cooperació sorgida arrel del decreixement hauria d'atorgar un paper fonamental al treball de canvi al Nord i reorientar el treball en el Sud cap a una cooperació política, que es centri en la denúncia del model i en la proposta d'alternatives. Un dels pilars seria l'impuls d'un “ajust estructural” dels països del Nord que els permeti deixar d'usurpar ecoespais del Sud i deixar de viure en un món impossible.

Notes

1) Article publicat a la revista ONGC (Nº34).

2) És evident que la cooperació internacional també té objectius vinculats a les necessitats i als interessos dels països del Nord (des del suport a les seves empreses multinacionals fins a la defensa d'interessos geopolítics o estratègics). En aquest article no abordarem aquesta faceta de la cooperació, és a dir, no parlarem de la cooperació realment existent, de la seva cara fosca, sinó que ens centrarem en la seva cara suposadament amable, en la cooperació que s'entén com funcional a les necessitats i als interessos dels països del Sud i de les seves poblacions.

3) L'Empremta Ecològica mesura l'àrea de terra i mar biològicament productiva que la humanitat requereix per proporcionar els recursos que utilitza i absorbir les seves deixalles.

4) Per deute del creixement entenem el conjunt de deutes definides a partir de l'estudi dels impactes del model de creixement occidental als països del Sud, com ara: el deute ecològic (el deute de carboni, la biopirateria, els passius ambientals, l'exportació de residus, etc.); el deute social (impacte en les condicions de vida de les poblacions del Sud); el deute cultural (destrucció de cultures i formes de vida als països del Sud); el deute històric (model colonial); el deute econòmic (l'intercanvi desigual amb els països del Sud); etc.

 

Gener de 2009

Debates sobre desarrollo es un portal web gestionado por el Col·lectiu d'Estudis sobre Cooperació i Desenvolupament